Una altra cosa interessant era que, si treies els seients del mig (descollant-los fàcilment) podies posar una taula i, com que una de les transformacions era fer que els seients del davant poguessin girar, ja tenies un menjador.
Més o menys ja era el que volíem. El preu s'ajustava força al que teníem previst. Bé, més o menys ja anàvem encaminats. Poc després va venir el saló del Caravàning però no hi havia res millor, i si l'havia pujava massa de preu. Va servir, tanmateix, per mirar amb més tranquil·litat la que ja volia i fer-me'n una idea més clara.
Com que m'havia agafat festa durant tota la primera setmana de gener, em vaig acostar a Bram per veure si m'oferien alguna cosa millor. Quan vaig veure la que em van ensenyar, em vaig endur la sorpresa de que era pastada a la de Manresa, amb la diferència de que el llit estava collat al terra i semblava que es podia treure fàcilment. Em van dir que l'invent era seu però que els van robar l'enginyer. Els preus eren els mateixos que els de Campertecnologies. Ja entràvem en la fase final. Ara era qüestió de fer passar un parell o tres de mesos i ja decidiríem on anar.
Periòdicament rebia trucades d'un tal Darío de Campertecnologies preguntant com tenia la cosa. Jo sempre li responia el mateix: que quan arribés a 20.000 € estalviats començaríem a parlar. Cap a mitjan de gener em va tornar a trucar dient-me que tenia una furgoneta amb pocs quilòmetres i que si m'espavilava la tindria abans de setmana santa ja que, més tard, tindrien molta feina i no sabia el que podria trigar en entregar-me-la... és la nova versió del "hi ha una parella també molt interessada". Em va donar un preu força ajustat, assegurant-me que era preu tancat i vam quedar al dissabte següent per veure-la.
Vam arribar. Ja de bon començament, els "pocs quilòmetres" eren 12.000. Va dir que sí, que era d'expositor però que l'havien fet alguns quilòmetres per a que no es fes malbé. No sé, però semblava que en aquest poc temps havia anat i tornat de París cinc cops. El preu "ajustat", havia pujat perquè s'havia oblidat de sumar-hi un dels complements de la transformació. Quan, per fi,hi vam poder entrar, resulta que tenia 15.800 kms. El Darío no entenia res. Després va esbrinar que ja li estaven fent la transformació i que no ens la podia ensenyar. En fi, vam provar aquella i anava força bé. La vam estar mirant per dintre, i vam veure que la tapisseria no estava precisament massa ben cuidada. Bé, ja volíem tancar el tracte i donar la paga i senyal però ens va dir que havia de fer uns papers i que ja ens avisaria.
El dilluns següent, em trucà un tal Francesc que deia que era el cap del Darío. Em va dir que la de 12.000 ja l'havia reservat algú altre i que m'havia de quedar la de 15.800. Després, que estava obligat a finançar 15.000 € amb un interès, crec jo, molt abusiu. Jo li vaig dir que volia pagar al comptat i em respongué que, si feia això, el preu pujava 1.500 €. Vaig respondre que allò era una estafa ja que em van dir que el preu era tancat i que la furgoneta era la de 12.000 kms. En comptes d'això, em volien vendre la de 15.800 per un preu clarament superior. Després de diversos correus, vaig acabar dient que em plantava, que si acceptaven l'oferta inicial, bé, si no, arreveure.
Arreveure
Vam arribar. Ja de bon començament, els "pocs quilòmetres" eren 12.000. Va dir que sí, que era d'expositor però que l'havien fet alguns quilòmetres per a que no es fes malbé. No sé, però semblava que en aquest poc temps havia anat i tornat de París cinc cops. El preu "ajustat", havia pujat perquè s'havia oblidat de sumar-hi un dels complements de la transformació. Quan, per fi,hi vam poder entrar, resulta que tenia 15.800 kms. El Darío no entenia res. Després va esbrinar que ja li estaven fent la transformació i que no ens la podia ensenyar. En fi, vam provar aquella i anava força bé. La vam estar mirant per dintre, i vam veure que la tapisseria no estava precisament massa ben cuidada. Bé, ja volíem tancar el tracte i donar la paga i senyal però ens va dir que havia de fer uns papers i que ja ens avisaria.
El dilluns següent, em trucà un tal Francesc que deia que era el cap del Darío. Em va dir que la de 12.000 ja l'havia reservat algú altre i que m'havia de quedar la de 15.800. Després, que estava obligat a finançar 15.000 € amb un interès, crec jo, molt abusiu. Jo li vaig dir que volia pagar al comptat i em respongué que, si feia això, el preu pujava 1.500 €. Vaig respondre que allò era una estafa ja que em van dir que el preu era tancat i que la furgoneta era la de 12.000 kms. En comptes d'això, em volien vendre la de 15.800 per un preu clarament superior. Després de diversos correus, vaig acabar dient que em plantava, que si acceptaven l'oferta inicial, bé, si no, arreveure.
Arreveure
